Seguirem amb la instal·lació del servidor multimèdia. En aquest article instal·larem Jellyfin.

Jellyfin

Instal·lació i configuració

Per instal·lar Jellyfin com a contenidor amb docker compose, a l’arxiu docker-compose.yaml creat abans hi afegirem:

Introducció

Els sistemes operatius basats en Unix utilitzen processos separats per controlar funcions del sistema. Aquests processos (dimonis/serveis) també són responsables de característiques exteses del sistema (servidors FTP, bases de dades,…), i molts aspectes del sistema operatiu són afectats per aquests. Aquests dimonis han de poder iniciar, parar i modificar-se sense reiniciar el sistema, i hi ha diverses maneres d’aconseguir-ho.

Introducció

En el post anterior vam conéixer la teoria bàsica de la virtualització amb Linux utilitzant KVM, QEMU i Libvirt, i en aquest crearem la nostra primera màquina virtual amb aquestes eines.

Introducció

Com hem explicat al primer post d’aquest grup de publicacions, l’objectiu final de tot això és tenir un servidor multimèdia amb descàrregues automatitzades del nostre contingut preferit. Aquesta és la primera publicació que tractarà del més bàsic: el servidor multimèdia com a tal. En aquesta publicació instal·larem dos programes amb aquesta funció: Plex i Jellyfin, i n’explicarem quatre coses perquè si voleu triar, pogueu fer-vos una petita opinió. Sense més preàmbuls, comencem.

Introducció

En aquest article parlarem sobre l’arrencada en un sistema Linux, incloent el procès i els seus elements. Tractarem el que són el BIOS i el UEFI amb les seves diferències, donarem informació sobre el procès d’arrencada en cada cas, el GRUB i alguna cosa més.

Introducció

Segurament coneixes la virtualització i és probable que hagis començat en aquest món des d’una màquina Windows amb VirtualBox i tota la pesca. Però si estàs a Linux hi ha una manera millor de fer-ho, tot i que té la seva teoria. En aquest post precisament explorarem això: la virtualització des de Linux amb KVM, Qemu i Libvirt (i virt-manager).