Seguirem amb la instal·lació del servidor multimèdia. En aquest article instal·larem Jellyfin.
Jellyfin
Instal·lació i configuració
Per instal·lar Jellyfin com a contenidor amb docker compose, a l’arxiu docker-compose.yaml creat abans hi afegirem:
Els sistemes operatius basats en Unix utilitzen processos separats per controlar funcions del sistema. Aquests processos (dimonis/serveis) també són responsables de característiques exteses del sistema (servidors FTP, bases de dades,…), i molts aspectes del sistema operatiu són afectats per aquests. Aquests dimonis han de poder iniciar, parar i modificar-se sense reiniciar el sistema, i hi ha diverses maneres d’aconseguir-ho.
En el post anterior vam conéixer la teoria bàsica de la virtualització amb Linux utilitzant KVM, QEMU i Libvirt, i en aquest crearem la nostra primera màquina virtual amb aquestes eines.
Com hem explicat al primer post d’aquest grup de publicacions, l’objectiu final de tot això és tenir un servidor multimèdia amb descàrregues automatitzades del nostre contingut preferit. Aquesta és la primera publicació que tractarà del més bàsic: el servidor multimèdia com a tal. En aquesta publicació instal·larem dos programes amb aquesta funció: Plex i Jellyfin, i n’explicarem quatre coses perquè si voleu triar, pogueu fer-vos una petita opinió. Sense més preàmbuls, comencem.