L'estat actual de Linux desktop (novembre de 2025)

Introducció

Fa uns anys, Linux era vist com un sistema per a usuaris avançats, programadors o administradors de sistemes. No obstant això, la realitat actual és ben diferent: el 2025, Linux s’ha convertit en una opció plenament funcional per a qualsevol usuari. Amb millores constants en compatibilitat, rendiment i experiència d’ús, avui podem afirmar que Linux ja no és una alternativa “de nínxol”, sinó una competència directa als sistemes comercials com Windows o macOS.

Gaming

Aquest any Linux ha millorat enormement en aquest aspecte. Gràcies a Valve amb el desenvolupament de Proton, pràcticament el 90% de jocs que són jugables a Windows, són compatibles amb Linux.

Cal aclarar que hi ha diferents nivells de jugabilitat i no tots són perfectes, alguns jocs poden requerir modificar alguns paràmetres per poder jugar o poden tenir imperfeccions.

També s’han fet millores al kernel de Linux, com la implementació d’NTSync, que augmenta considerablement el rendiment i disminueix la latència de Linux en jocs.

A més, en consoles com la Legion Go S, Linux (SteamOS) és clarament superior en eficiència respecte a Windows 11, executant certs jocs amb més FPS i consumint menys. (fonts: WindowsCentral, xda-developers).

Com a contrapart d’això, tenim els jocs amb anticheat a nivell de kernel, com els jocs de Riot (amb el seu “fantàstic” Vanguard, del que vaig parlar breument en aquest post) no poden córrer en Linux pel seu sistema anticheat.

Ofimàtica

Durant molt de temps, la manca d’eines d’ofimàtica potents era un dels punts febles de Linux. Actualment, això ja no és així. LibreOffice ha evolucionat fins a ser una alternativa molt completa, i suites en línia com OnlyOffice, Google Workspace o Microsoft 365 via web cobreixen pràcticament totes les necessitats d’un usuari corrent. A més, aplicacions com Zettlr, Obsidian o Joplin han fet que la presa de notes i la gestió documental siguin àrees on Linux fins i tot pot destacar per davant d’altres sistemes.

Wayland

El canvi de X11 a Wayland ha estat lent però constant, i el 2025 ja podem dir que Wayland és l’estàndard de facto per a la majoria d’entorns d’escriptori moderns (GNOME, KDE, Sway, etc.).

Aporta millor seguretat, menys latència gràfica i una experiència més fluida, especialment amb pantalles d’alta freqüència o configuracions multi-monitor.

Tot i que encara hi ha aplicacions que depenen d’XWayland, el progrés és tan estable que per a la majoria d’usuaris ja no representa cap inconvenient real.

Rendiment

Linux en general té un rendiment superior a Windows per diversos motius:

• Codi obert

  Un dels principals és que el kernel és de codi obert, pel que qualsevol persona pot editar-lo. Això implica que, com sol passar, si algú està fent una tasca específica i veu que el rendiment no és l’esperat, pot modificar el codi i, de retruc, doni a qualsevol usuari una millora en rendiment. Amb això el codi es troba sempre en constant revisió i millora.

• Sistema operatiu a mida

  Al ser un sistema modular, podem tenir distribucions tan mínimes com vulguem, gastant recursos en els programes que escollim, sense res preinstal·lat si no ho desitgem. Això també vol dir que no ve amb telemetria o bloatware que enlenteix el sistema gastant recursos que a l’usuari no li fan cap favor.

Control i personalització

Aquest apartat va molt lligat al sistema operatiu que tinguem, i és que podem triar entre distribucions ja fetes amb tots els paquets necessaris instal·lats, o agafar una distribució mínima i afegir-li el que escollim. Aquesta capacitat de personalització que et dona Linux, juntament amb la varietat de programes que té (diferents entorns d’escriptori i gestors de finestres, diferents suites d’ofimàtica, o inclús podem canviar el kernel) no la té cap altre sistema operatiu.

La capacitat de personalització en Linux és enorme, i si amb els programes disponibles no en tens prou, sempre pots anar a github o, directament, crear el teu programa.

Sistemes d’arxius

A Linux tenim molts sistemes d’arxius, però pel que fa a usuaris d’escriptori comuns, no necessitem conèixer-los tots. Els principals (en la meva opinió) serien ext4, xfs i btrfs. Tot i que ext4 i xfs tenen un millor rendiment, btrfs presenta diversos avantatges respecte a la recuperació de dades (fent snapshots) que el fa una opció molt viable, sobretot en entorns més inestables on un canvi pot deixar components del sistema en mal funcionament.

Compatibilitat

A més del gaming, una de les limitacions principals del sistema era la compatibilitat amb certes aplicacions propietàries que es negaven a desenvolupar la seva versió per Linux. Però això cada cop és menys problema, ja que, a més de Wine, tenim aplicacions com WinBoat, que mitjançant un contenidor Docker, permet executar aplicacions de Windows directament al nostre escriptori com si fossin aplicacions natives de Linux.

Linux per un usuari corrent

Cada cop, la línia que separava Linux de Windows o macOS és més fina. Avui, qualsevol usuari pot navegar, treballar, jugar i gestionar arxius sense cap problema, amb un sistema més lleuger, segur i lliure.

Linux ja no és només per desenvolupadors o administradors: és una plataforma madura, estable i plena de possibilitats.

I fins aquí el post d’avui. Si t’ha semblat útil pots deixar un comentari i compartir-lo. Ens veiem al següent!