Treballar des de la CLI (Linux) II

Introducció

En l’últim post de la sèrie vam veure comandes bàsiques per treballar amb la terminal de Linux, enfocades sobretot en extreure informació sobre el sistema i les pròpies comandes.

En aquesta publicació, expandirem el que ja hem dit amb variables d’entorn i parlarem també sobre els caràcters especials.

Variables d’entorn

Una variable d’entorn és una variable amb un valor que pot ser definit per l’usuari, i afectarà processos que s’executin al sistema.

Com trobar-les

Per coneixer totes les variables d’entorn en la sessió actual, tenim la comanda env:

$ env
SHELL=/usr/bin/zsh
GTK_THEME=catppuccin-mocha-blue-standard+default
HYPRLAND_CMD=Hyprland
XDG_SESSION_PATH=/org/freedesktop/DisplayManager/Session1
XDG_BACKEND=wayland
DESKTOP_SESSION=hyprland
(...)

Una de les variables d’entorn que ens retornarà és PATH, que és on s’hi troben programes que s’executaran cridant-los directament, sense especificar la ruta.

Per exemple, si volem executar du (disk usage), que es troba a /usr/bin/du, afegim /usr/bin al PATH i podrem executar-la des de qualsevol directori només escrivint du.

Si volem imprimir una variable d’entorn sola, podem fer-ho amb echo:

$echo $PATH

Crear variables d’entorn

Per crear variables d’entorn, podem fer-ho directament des del terminal:

$ var=hello

I per verificar que s’ha creat correctament, fem:

$ echo $var
hello

Aquesta variable no està disponible a tot el sistema, ja que només la hem creat localment (existirà dins la terminal i processos fills d’aquesta). Per fer-la global, farem:

$ export $var

Eliminar variables d’entorn

Per eliminar les variables d’entorn que hem creat tenim varies alternatives:

• Tancar el shell principal

• Reiniciar el sistema

• Comanda unset (ex: unset $var)

També existeix la comanda set, que mostra resultats semblants a env però mostrant totes les variables.

Caràcters especials

La shell bash (i derivades, com zsh) llegeix els caràcters alfanumèrics de manera literal, pel que si es vol incloure caràcters especials s’han d’“escapar”.

Per escapar caràcters, tenim \, per exemple si volem crear un arxiu que es digui “arxiu gros”, farem:

$ touch arxiu\ gros

O bé posant-lo entre cometes:

$ touch "arxiu gros"

I fins aquí el post d’avui. Si t’ha semblat útil pots deixar un comentari i compartir-lo. Ens veiem al següent!