BIT4CORABIT4CORA
Posts Tags Categories
BIT4CORABIT4CORA

Gestió de paquets RPM, YUM, DNF i Zypper

Oriol Ferrer avatar   inclòs en Articles
   1075 paraules   5 minuts 

A més dels gestors de paquets de debian, que ja vam discutir aquí hi ha més gestors de paquets, com els que explicarem avui: RPM, YUM, DNF i Zypper.

rpm és l’eina essencial per administrar paquets de software en sistemes Red Hat o derivats. Les seves funcions principals són:

Per instal·lar paquets, farem:

bash

$ sudo rpm -i PACKAGENAME

On PACKAGENAME és el paquet a instal·lar. Per actualitzar paquets, fem:

bash

$ sudo rpm -U PACKAGENAME

Per veure més informació en les dues comandes esmentades, podem afegir el paràmetre -v. Per veure el progrès podem afegir també -h.

Per eliminar un paquet, farem:

bash

$ sudo rpm -e PACKAGENAME

RPM no pot resoldre dependències per si sol, així que si un paquet requereix d’altres per poder funcionar, rpm llistarà aquests paquets necessaris, però serà cosa de l’usuari instal·lar-los.

Per llistar els paquets instal·lats, farem:

bash

$ sudo rpm -qa

Per obtenir informació sobre un paquet instal·lat (núm. de versió, arquitectura, data d’instal·lació,…), farem:

bash

$ sudo rpm -qi PACKAGENAME

Per obtenir una llista dels arxius dins un paquet instal·lat, fem:

bash

$ sudo rpm -ql PACKAGENAME

Per obtenir informació sobre un paquet no instal·lat, podem fer:

bash

$ sudo rpm -qip PACKAGENAME
# I també
$ sudo rpm -qlp PACKAGENAME

Per esbrinar quin arxiu posseeix un paquet instal·lat, utilitzarem els paràmetres -qf (“query file”) seguit de l’arxiu:

bash

$ sudo rpm -qf /usr/bin/unzip

YellowDog Updater Modified (YUM)

Aquest gestor de paquets estava pensat per la distribució Yellow Dog Linux, però amb el temps va evolucionar per administrar paquets en sistemes basats en RPM.

És semblant a apt en quant a funcions, ja que permet cercar, instal·lar i eliminar paquets i maneja les dependències automàticament.

Per instal·lar un paquet, primer s’ha de conèixer el seu nom. Per això, yum permet realitzar cerques amb yum search:

bash

$ sudo yum search 7zip
Loaded plugins: fastestmirror, langpacks
Loading mirror speeds from cached hostfile
 * base: mirror.usfcar.br
 * epel: mirror.globo.com
 * extras: mirror.ufscar.br
 * updates: mirror.ufscar.br
 (...)

Com ja hem explicat abans, yum gestiona les dependències automàticament. Per tant, si volem instal·lar un paquet i no tenim les seves dependències, yum les instal·larà automàticament.

Per instal·lar un paquet, fem:

bash

$ sudo yum install PACKAGENAME

Per verificar si hi ha actualitzacions per un paquet, fem:

bash

$ sudo yum check-update PACKAGENAME

Si no afegim PACKAGENAME, buscarà si hi ha actualitzacions disponibles per a tots els paquets instal·lats.

I per actualitzar, fem:

bash

$ sudo yum update PACKAGENAME

Com abans, si no afegim PACKAGENAME, actualitzarà tots els paquets del sistema.

Per eliminar un paquet, fem:

bash

$ sudo yum remove PACKAGENAME

Per veure les dependències que falten a l’hora d’instal·lar un paquet:

bash

$ sudo yum whatprovides libgimpui-2.0.so.0

També funciona amb paquets instal·lats.

Per obtenir informació sobre un paquet, fem:

bash

$ sudo yum info PACKAGENAME

Els repositoris de yum es troben a /etc/yum.repos.d. Cada repo es representa amb un arxiu .repo. Per afegir repositoris, els podem afegir al directori mencionat o al final de /etc/yum.conf, tot i que la manera correcta de fer-ho és amb l’eina que proveeix yum, yum-config-manager.

Per afegir un repositori, utilitzarem el paràmetre –ad-repo:

bash

$ sudo yum-config-manager --ad-repo https://...repo

Per llistar els repositoris disponibles, farem:

bash

$ sudo yum repolist all

Per habilitar o deshabilitar repositoris, fem:

bash

$ sudo yum config-manager --enable/disable REPO

yum emmagatzema la caché a /var/cache/yum. Per netejar-la, podem fer yum clean seguit del que volem netejar.

És l’eina que s’utilitza a Fedora i és una bifurcació de yum, pel que és molt semblant.

Per buscar paquets, farem:

bash

$ sudo dnf search PATTERN

Per obtenir informació sobre un paquet, fem:

bash

$ sduo dnf info PACKAGENAME

Per instal·lar un paquet, fem:

bash

$ sudo dnf install PACKAGENAME

Per eliminar un paquet fem:

bash

$ sudo dnf remove PACKAGENAME

Per actualitzar paquets, fem:

bash

$ sudo dnf update PACKAGENAME

Si no afegim quin paquet volem actualitzar, els actualitzarà tots.

Per trobar quin paquet dona un arxiu, fem:

bash

$ sudo dnf provides FILENAME

Per llistar els paquets instal·lats, fem:

bash

$ sudo dnf list --installed

Per llistar el contingut d’un paquet, fem:

bash

$ sudo dnf repoquery -l PACKAGENAME

Per llistar els repositoris, fem:

bash

$ sudo dnf repolist

Per llistar només els habilitats, afegim el paràmetre –enabled.

Per afegir un repositori, fem:

bash

$ sudo dnf config-manager --ad-repo URL

I per habilitar-lo, ho fem també amb config-manager i la opció –set-emabled REPO_ID.

És l’eina de paquets utilitzada per SUSE i openSUSE. Té característiques semblants a apt i yum, i també resol dependències per si mateix.

També funciona amb repositoris i metadades, que s’han d’actualitzar perquè la utilitat conegui els últims paquets disponibles. Es fa amb:

bash

$ sudo zypper refresh

zypper té una funció d’actualització automàtica que es pot habilitar per cada repositori.

Per buscar paquets, farem:

bash

$ sudo zypper se PACKAGENAME

I per buscar en els paquets instal·lats, podem afegir el paràmetre -i.

Per instal·lar paquets, fem:

bash

$ sudo zypper in PACKAGENAME

zypper també pot instal·lar paquets rpm. Per fer-ho, utilitzarem la mateixa comanda especificant la ruta del paquet .rpm.

Per actualitzar els paquets, fem:

bash

$ sudo zypper update

Per eliminar un paquet, fem:

bash

$ sudo zypper rm PACKAGENAME

Per trobar quin paquet dona un arxiu, fem:

bash

$ sudo zypper se --provides /ruta/al/paquet

Per obtenir inforamció d’un paquet, fem:

bash

$ sudo zypper info PACKAGENAME

Per veure una llista dels repositoris del sistema, fem:

bash

$ sudo zypper repos

Podem habilitar i deshabilitar repositoris amb el paràmetre modifyrepo seguit de -e (enable) o -d (disable).

Per automatitzar l’actualització dels repositoris, utilitzarem modifyrepo amb -f i -F.

Per això tenim dues opcions, addrepo i removerepo.

Fins aquí el post d’avui. Espero que hagi estat d’interès i d’ajut tan per aprendre a utilitzar certs gestors de paquets com per estudiar per certificacions LPIC. Recorda que pots deixar un comentari i compartir. Ens veiem al següent!

Treballar des de la CLI (Linux) II

Servidor multimèdia II: Prowlarr

Treballar des de la CLI (Linux)

Linux kernel 6.12 i les seves novetats

Linux com a sistema virtualitzat

Actualitzat el 21-10-2024
Llegeix Markdown
 Lpic, Linux
 | Inici